Com deia Calderón de la Barca, " la vida es sueño y los sueños sueños son" i a les nits de solitud és on deixes volar la teva ment, i somies, sota la llum de la lluna, amb la guitarra a la mà, escoltant Camarón i imaginant com seria la persona a qui li cantava el mestre quan deia "si tus ojitos fueran aceitunitas verdes...toda la noche estaría muele que muele".

Amb tu i aquestes olives, que son els teus ulls, que hipnotitzen en mirar-los i ploren or líquid. "No todo lo que es oro brilla" però algun dia trobaré aquesta lluentor als ulls d'una dona i tot canviarà, perquè la vida és un somni i els somnis estan per fer-los realitat.

La pegatina, Ruben